martes, 27 de junio de 2017

Y también en el diari de Girona


Y también La censura invisible de Josep Pla en el Diari deGirona,  http://www.diaridegirona.cat/,
una entrevista con su autor Josep C. Vergés que salió publicada el 19 de junio:

"A través de les mil cartes que es van escriure durant quatre dècades Josep Pla i el seu editor, Josep Vergés Matas, entregades en mà per Facundo, el missatger de Palafrugell, la nova obra de Josep C. Vergés il·lumina el pes de la mordassa i reivindica els esforços entre bambolines de l'escriptor i l'editor per minimitzar-ne l'impacte silenciador sobre l'obra planiana."




Portada de la revista Destino con una foto de espaldas de Josep Pla, 1957.



Josep Pla, Josep C. Vergés, su madre María Rosa Coma y Josep Manyé de la BBC 
al borde del Tamesis en Londres, 1969.

"A través de las mil cartas que se escribieron durante cuatro décadas Josep Pla y su editor Josep Vergés Matas entregadas por Facundo, el recadero de Palafrugell, el nuevo libro de Josep C. Vergés ilumina el peso de la mordaza y reivindica los esfuerzos entre bambalinas del escritor y del editor por minimizar el impacto silenciador sobre la obra de Pla."

Este sábado en el diario Ara doble página por Jordi Nopca dedicada a "La censura invisible de Josep Pla"



Nuestra última novedad, el libro de Josep C. Vergés, La censura invisible de Josep Pla ha suscitado ya casi antes de estar en las librerías el interés de los medios, la muestra esta doble página en la sección de cultura del diario Ara escrita por Jordi Nopca, http://llegim.ara.cat.

A parte de estirar del hilo de la controversia sobre si el Quadern gris de Josep Pla fue un texto de juventud, tal como asegura Josep C. Vergés en su libro, o un work in progress que Josep Pla modificó a lo largo de los años hasta su edición en los años 60, como asegura Xavier Pla y vemos reflejada en el artículo, pienso que uno de los puntos más interesantes del libro es la narración de como un autor, Josep Pla, y su editor, Josep Vergès, maniobraron para poder evitar la censura de los años de la dictadura.

Como dice Josep C. Vergés  lo más grave del tema era que "la censura franquista era invisible porque no dejaba rastro en lo que salía publicado". Esto nos tendría que hacer reflexionar hasta que punto todo aquello publicado durante los años de la dictadura estaba mediatizado por esa situación, la doble censura, la real que tachaba e impedía publicar, y la propia de los autores que ya escribían pensando en lo que podía o no podía pasar la censura.

Esperamos que este libro, polémico y combativo como pocos gracias a su autor, suscite el mismo interés en los lectores que en la prensa.

miércoles, 21 de junio de 2017

Unas cuantas imágenes de la presentación de "La censura invisible Josep Pla"













Ayer en la sala del ACEC, Josep C. Vergés (autor), Peter Bush (traductor de Josep Pla y (Pura Salceda, miembro de la ACEC y escritora) presentaron La censura invisible de Josep Pla.
Aquí más abajo os dejo unas cuantas fotos del acto y las palabras de presentación del autor del libro, Josep C. Vergés:

«La vida literària de Pla comença aquí a l'Ateneu Barcelonès. El seu amic i mentor Alexandre Plana confirma en carta a Pla el 24 abril 1920 poc després d'arribar a París de corresponsal de La Publicitat: 'Un altre dia et parlaré del teu diari íntim. T'agraeixo molt, però molt, que me'n hagis fet dipositari. Llàstima que no el seguissis. Vet aquí Pep (!) que aviat farà un any que ens vàrem conèixer. Te'n recordes d'aquell vespre que en Millàs (bon poeta) va presentar-nos com si fóssim dos prohoms? Tu et tragueres el barret i digueres moltes vegades senyor Plana. No m'enredares del tot, no et pensis. En un racó dels ulls se't coneixia que te'n foties una mica. Aviat farà un any! Te'n parlaré del diari un altre dia. A estones fa una mica de mal, però com m'agrada amb tot el que hi ha de confús, de sincer i d'insinuador, de contradictori, de clar! Admirable! Treballa força, Pla, treballa força!' Quadern Gris, present l'abril 1920, publicat abril 1966.

Josep Pla segueix present. He escrit aquest llibre de "recorts" per la seva presència inesborrable i constant, presència per als catalans i presència universal per un traductor com Peter Bush. Presència també personal, viscuda en les cartes de Josep Pla i del seu editor, el meu pare Josep Vergés Matas, i presència en viu en visites al Mas Pla de Llofriu, Palamós, Calella de Palafrugell, Aigua Blava, l'Escala, Pedralbes, Destino, però també presència viatjant amb Josep Pla a París i Londres, a Oxford i Cambridge. Acabat de néixer Josep Pla ja es preocupa per mi, oferint llet sense batejar del seu mas quan estiuejàvem a Llafranc. Amb deu anys acompanyo el meu pare al port de Barcelona per acomiadar Josep Pla en un transatlàntic i a la revista Destino surt la foto de la portada del meu llibre, on el gegant de la literatura anima al minúscul noiet. Quan el rector falangista García Valdecasas m'expulsa de la Universitat de Barcelona l'abril de 1966, Pla i el meu pare comenten el setge de Franco durant tres dies als Caputxins de Sarrià. El meu pare escriu: 'Encara que s'ho calla em sembla que porta molt vent a la flauta.' Josep Pla contesta en doble lectura: 'Tens una sort fenomenal.'

Dies després surt El quadern gris, el primer llibre de Pla sense censurar, tot i escriure'l 50 anys abans. Jo marxo exiliat a Cambridge on llegeixo l'Obra Completa de Pla que va sortint. A Cambridge no desentona gens Pla, el que desentona és el feixisme de Franco que prohibeix Destino. Tres anys després el meu pare i Pla venen a Cambridge, en una escala al Tàmesi del seu creuer a Rússia. Pla vol parlar amb l'independentista Josep Maria Batista i Roca que ens rep a Trinity College, però el meu pare no vol ser-hi perquè el professor emèrit de català a Cambridge és homosexual. A Pla no li preocupa, però en els seus articles del viatge no parla de Cambridge. La censura, que ja no era prèvia però més malèvola encara, ho feia impublicable, com ho era 14 anys abans citar Dr. Josep Trueta en el nostre viatge a Oxford.

La censura de Franco la patiren sense afluixar mai Pla i el meu pare, com revelo de les mil cartes que s'ecriviren durant quatre dècades. Deien el que pensaven perquè les cartes eren entregades a mà pel recader Facundo de Palafrugell. Voldria publicar aquestes mil cartes amb el títol ben planià de Cartes a mà. Per fer boca i desvetllar el fenomenal interés que tenen aquest aperitiu escrit en estil planià, barrejant la vida personal amb els fets polítics, acostant-me als mites insostenibles i exposant els muntatges sobre Pla. Al final ve una bibliografia, cosa que no posava mai Pla, però segueixo aquí el seu admirat Jaume Vicens Vives quan exigeix analitzar el passat amb proves, sense construir mites amb afirmacions subjectives. Trobareu exposades les construccions fantasioses, des de Gabriel Ferrater quan pontifica que El quadern gris és una obra de maduresa, Òmnium amb qui Pla juga al gat i la rata quan li volen publicar l'Obra Completa, els espanyolistes que volen fer de Pla un botifler com ells, Jordi Pujol que busca la rauxa en contra del seny de Pla i, sobretot, la censura.

La censura era estúpida com tota censura, però a sobre Franco era rencorós. Pla rep una prohibició d'escriure durant dos mesos i Destino és prohibit durant tres setmanes als anys quaranta amb Hitler triomfant, però el Goebbels de Franco, Fraga Iribarne, prohibeix Destino per dos mesos tres dècades després acusant-lo d'anticatalà! A les prohibicions cal afegir les constants multes a Destino i a Pla.

El llibre demostra que Pla fou de lluny l'autor més censurat i odiat per Franco. Articles aparentment inofensius sobre fumar, pagesos o Alemanya eren prohibits in toto o retallats fins la il·legibilitat. És clar que Pla escrivia amb doble lectura, facilitada per la seva ironia socarrona. Parla de talls de llum, de males carreteres, del Rin —res de política pretèn— l'endemà que els americans hi arriben, de la poesia de Dionisio Ridruejo quan trenca amb Franco. Res podia ser criticat, però Pla trobava com criticar i els seus lectors l'entenien molt bé. A més del règim criticava la burgesia catalana i els seus fills revolucionaris de saló.

La censura és el mal que hem patit i seguim patint. No en parlo al llibre, però vaig ser expulsat de la revista Destino un mes abans que Pla. El meu pecat: dir que el marxisme era irreformable. Envalentonats el soviet anarcocomunista instal·lat pel nou propietari Jordi Pujol expulsa Pla amb l'excusa perfecte d'un article seu sobre Portugal, que he reproduit i ja direu si li sobra paraula mal posada o crítica mal orientada. Mesos abans de morir als 91 anys l'Avui demana al meu pare un article sobre Pla. 26 anys després de la mort de Franco, l'article sortia completament retallat i manipulat, com reprodueixo en aquest llibre!

Pla viatjava molt, però no es mogué mai sobre la llibertat i Catalunya. On estaria Pla avui? Amb els catalans com sempre. Era Pla feliç? Quina pregunta. Qui podia ser feliç amb la dictadura racista de Franco? El meu pare deia, i així he titulat la seva biografia compartida Un país tan desgraciat. Quan Pla torna dels seus viatges es lamenta de la misèria moral, econòmica, política i intel.lectual que troba. Avui vivim com les democràcies, no en un país de mentida. Què votaria Pla? Pla votaria Europa, Catalunya i llibertat.

Dedico el llibre al meu nét Jaikel amb el desig que pugui viure en un país sense mentides. He fet un arbre genealògic de la família Matas —la meva àvia paterna— armadors de Palamós que no es mogueren del seu port durant segles. He arribat 13 generacions enrere a 1620. La primera àvia es deia Caterina com la meva filla petita, mare del meu nét. Caterina va viure en una Catalunya lliure i els seus descendents un segle més fins 1714. Espero que la meva Caterina torni a viure en una Catalunya lliure on sobrin les mentides. També he fet un arbre de la família Vergés, que eren més mòbils, com jo mateix, i només he arribat set generacions enrere, al 1817. No us sorprendrà que inclou tres alcaldes de Palafrugell, el primer amb la revolució liberal del general Prim, el segon primer alcalde catalanista i el tercer, diputat de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Perquè després diguin Madrid i botiflers que Catalunya és un invent d'ara! Per cert a la casa pairal de Darnius a la ratlla de França, Can Barris on naixé el meu rebesavi, tingué lloc l'últim acte oficial de la República abans de la bestial dictadura de Franco que pretenia acabar amb Catalunya. Hitler guanyava la guerra quan el meu pare recorda en el seu únic llibre, Imatge Josep Pla volum 45 de l'Obra Completa: 'El meu inoblidable amic Jaume Vicens Vives ens deia a Josep Pla i a mi: "hem de lluitar pel liberalisme, per la catalanitat sense límits i el retorn a formes democràtiques de convivència". Aquestes paraules tan simples i tan naturals, pot algú imaginar-se el que significaven l'any 1940? El que era ésser anglòfil i no germanòfil? El feixisme i la Gestapo?' El temps no ho ha esborrat tot com creia el meu pare. Aquí els teniu, en la seva pròpia veu.

Pla és el nostre Shakespeare. Amb Shakespeare veus els anglesos com amb Pla veus els catalans. Pla va lluitar sempre per la llibertat i contra la censura, és a dir les mentides. El temps ha passat però seguim vius lluitant per Catalunya amb Josep »

lunes, 19 de junio de 2017

"El bañador de flores" pronto en las librerías...








Editamos El banyador de flors en catalán hacia el 20 de abril y ahora ya tenemos preparadas las cajas de la versión en castellano del precioso libro, "El bañador de flores" de Marta Rodríguez Bosch y Susana Pérez Barrera, ya a punto de salir camino de la distribuidora y las librerias,

Hemos hecho la versión en castellano pensando en todos aquellos lectores de fuera de Catalunya, para que puedan disfrutar de este delicado libro, tanto por el texto de Marta como por las maravillosas ilustraciones de Susana. Esta es una edición especial para todos los públicos, mayores y pequeños.



Mañana en la sala de la ACEC, presentación del libro "La censura invisible de Josep Pla"




Mañana d´a 20 de junio en la sala del ACEC en la quinta planta del Ateneu Barcelonès presentamos el libro de Josep C. Vergés, La censura invisible de Josep Pla.

La presentación irá a cargo de Peter Bush, traductor de la obra de Josep Pla y concretamente de su libro The gray notebook, el autor Josep C. Vergés, Pura Salceda anterior secretaria del ACEC y la editora Mª Luisa Samaranch.

Josep C. Vergès acompañado por Peter Bush nos relatará de primera mano los problemas que tuvieron Josep Pla y su padre Josep Vergés, editor de la revista y la editorial Destino, con la censura durante la dictadura.

Este es un libro plenamente reivindicativo de la figura de Pla, uno de los escritores más importantes de la literatura catalana del siglo XX.

Os esperamos a todos y será un placer contar con vuestra compañía!!!

viernes, 16 de junio de 2017

A punto de salir "La censura invisible de Josep Pla"





Ya a punto de entrar en las librerías una de nuestras últimas novedades La censura invisible de Josep Pla  de Josep C. Vergés.

Josep C. Vergés explica como Josep Pla y su padre, el editor de Destino, Josep Vergés sufrieron la censura de Franco. Las mil cartas que se escribieron durante 4 decadas decian lo que realmente pensaban ya que eran entregadas en mano por Facundo, el recadero de Palafrugell. Josep C Vergés querría editarlas con un titulo plenamente planiano: Cartas en mano. Mientras tanto y como aperitivo este libro que acabamos de publicar, un libro plenamente combativo, donde el autor mezcla vida personal con hechos políticos girando alrededor de los mitos insostenibles sobre Pla.




viernes, 9 de junio de 2017

2 noves presentacions de El noi saltador i la reina dels guardians rossos







Dos nuevas presentaciones de El noi saltador i la reina dels guardians rossos de Pere Parramon, una en la Biblioteca Joaquim Bauxell de Anglés que fue ayer dia 8 de junio entrevistado por Eva Jou y rodeado por alumnos, amigos etc...
La próxima será en la Biblioteca Mercè Rodoreda de Castell-Platja d'Aro el próximo 16 de junio.

Tambien en la Tv Girona en el programa T de Tot, entrevistaron a Pere Parramón para que hablara de su libro:


Y ya estamos preparando la próxima preesentación que será en Barcelona el 6 de julio en la librería La Impossible.

viernes, 26 de mayo de 2017

En el Punt Avui... El noi saltador

Este pasado miércoles nos despertamos con la sorpresa de esta preciosa crónica sobre la última novedad en la colección La caja de laca, El noi saltador i la reina dels guardiana rossos de Pere Parramon.

Eva Vàzquez además de hacer una de las mejores crónica-reseñas que hemos tenido, ha sabido captar todo el misterio del libro; como partiendo de una cuidada escenografía podemos adentrarnos en sus páginas y descubrir todo aquello que nos depara El noi saltador i la reina dels guardiana rossos.


Presentación en Girona de El noi saltador i la reina dels guadians rossos...








Este lunes pasado en la librería 22 de Girona Glòria Bosch le hizo al libro de Pere ParramonEl noi saltador i la reina dels guardiana rossos, una interesante presentación donde ahondó en los entresijos del libro. 

Glória, entre otros muchísimos temas referentes al libro, nos habló del poder de la literatura par derribar paredes e invocar lo invisible y como cada libro que aparece en El noi saltador... es una nueva ventana hacia el exterior y también en cierta medida pueden sustituir a todos aquellos espejos que no existen en la vida cotidiana del noi saltador.

La presentación de El noi saltador... fue en el nuevo espacio que la librería 22 tiene para las presentaciones u otras actividades; en el estuvimos muy bien acompañados por el numeroso publico que asistió a la presentación.

jueves, 18 de mayo de 2017

En la librería 22 de Girona... presentación de "El noi saltador i la reina dels guardians rossos"





Este próximo lunes presentamos en la librería 22 de Girona a las 19 h. nuestra última novedad en la colección La caja de laca, el libro de Pere Parramon, El noi saltador i la reina dels guardians rossos, la presentación irá a cargo de Glòria Bosch acompañada por el autor y la editora.

Amb El noi saltador i la reina dels guardians rossos, Parramon explora una nova manera d’acostar-se a les diverses manifestacions artístiques i reflexiona sobre la importància d’aquestes en la vida de tots i cadascun de nosaltres des d’un punt de vista sorprenent i fantàstic.

Una casa senyorial a Collserola durant els anys trenta del segle XX i una habitació que és diferent de totes les altres. El noi saltador i la reina dels guardians rossos n’obre la porta momentàniament per descobrir el singular jovenet que l’habita i convidar els lectors a compartir amb ell les piles de llibres que llegeix, la música que escolta i l’art que contempla. Un cop a dins, els lectors en descobriran la intriga que l’envolta, com també els secrets d’aquells que entren i surten de la cambra, siguin la bella i aristocràtica mamà alemanya, la majordoma que porta misteriosos regals del bosc, o l’inesperat senyor Hans que dóna vida als contes dels germans Grimm. Reflexions entorn de la història de l’art, pistes sobre les complexitats d’un moment històric ben particular i un retrat sobre el valor de l’amistat en una novel·la que oscil·la entre el retrat intimista i la fantasia per tal que els lectors i les lectores que s’hi endinsen puguin trobar-hi, com el mateix noi saltador, una habitació pròpia.

Pere Parramon, nascut a Girona l’any 1977, es declara logòfil —amant de les paraules— i iconòfag —devorador d’imatges—. En conseqüència, orienta les seves activitats professionals cap als discursos sobre les imatges. Com a docent, imparteix classes a secundària i a la universitat, alhora que ofereix freqüents cursos i conferències. Membre de l’Asso­ciació Catalana de Crítics d’Art i de la International Association of Art Critics, col·labora com a crític en diferents publicacions i treballa en els camps de la gestió artística i el comissariat d’exposicions. Amb Sd·edicions i El noi saltador i la reina dels guardians rossos, la seva primera novel·la publicada, s’endinsa en la ficció com a forma alternativa de reflexió sobre el fenomen artístic.




Todavía con resaca de Sant Jordi...










Unas cuantas fotos de la mesa en la carpa que como cada año montamos en Sant Jordi. Este año estuve tan agobiada vendiendo que fui incapaz de hacer más fotos, y eso que tuvimos unos cuantos autores firmando. Autores como Marta Rodríguez Bosch con su libro El banyador de flors o Alba Garcia con L'estiu de la Kira, Ona Danès con Un dia amb en Peter y Teresa Martí con Caps de cor.

Fue un día algo agotador, pero el balance estuvo muy bien, nosotros hicimos un 10% de ventas más que el año pasado lo que supera la media del gremio que resaltó una subida de un 4% respecto al año anterior.

Finalmente Marta Rodríguez Bosch nos ha hecho llegar unas cuantas fotos del momento en el que ella estaba firmando su libro "El banyador de flors".

viernes, 21 de abril de 2017

Preparando Sant Jordi



A pesar de que vamos al ralentí debido al nuevo cambio de distribuidor y también al hecho de que he estado inmersa durante varios meses en la maquetación de tres libros de mas de 300 páginas, he conseguido finalizar un par de novedades en catalán para este Sant Jordi.

Una de ellas, la novela de Pere ParramónEl noi saltador y la reina dels guardians rossos y la otra el album ilustrado El banyador de flors de Marta Rodriguez Bosch y Susana Pérez Barrera.

Aquí más abajo encontrareis un par de carteles con algunas de nuestras novedades de 2016-2017 y la programación de este Sant Jordi 2017, que estaremos como siempre en Passeig de Gràcia 84.








lunes, 10 de abril de 2017

Varias reseñas y entrevistas a Francisco Ferrer Lerín





Aquí cuelgo algunas de las últimas entrevistas y reseñas hechas a Francisco Ferrer Lerín con motivo de su libro editado por Sd, Edad del insecto. Uno de los últimos libros de los que más satisfecha estoy y que hemos podido editar gracias a la ayuda de Francesc Cornadó, director de la colección El mundo roto y artífice de la edición de este libro.



Ferrer Lerín con Edad del insecto en El Hype: 

Aquí va la reseña de Edad del insecto que acaba de salir en la revista Turia:

Reseña de Ferrer Lerín a IB3 Radio (de Baleares)  el día 7/3 podcast el programa, hablan en el minuto -23 y luego ya solo de el en le minuto -13:



Un repaso a Bolonia







Aunque un poco tarde, aquí os dejo un artículo que salió en el diario Punt Avui donde podréis encontrar a dos de nuestros ilustradores que fueron seleccionados para ir a la feria de Bolonia, Bernat Cormand y Alba Garcia.

En la sección de clásicos que no salen en el artículo, dos ilustradoras estupendas como Fina Rifà y Lluïsa Jover que han editado con nosotros también fueron seleccionadas.


También un link que os remitirá al diario Ara del dia 6 de abril un artículo de Jordi Nopca sobre Bolonia donde entrevista a Bernat Cormand, hablando de El Nen Perfecte y El dibuixant d'ossos:
http://www.ara.cat/cultura/talent-jove-Sobre-Fira-Bolonya_


Y finalmente unas cuantas fotos de la feria con las ilustraciones de Alba y Bernat y también de las ilustraciones de Hassan Ameka y del libro que editó con nosotros El arca de Noete.