jueves, 5 de octubre de 2017

Nueva presentación de "El noi saltador i la reina dels guardians rossos" en Sant Feliu de Guixols, girona





¡Una nueva presentación del libro El noi saltador i la reina dels guardians rossos!!!!!

Este próximo sábado a las 7 de la tarde nos podréis encontrar en la Casa Irla de Sant Feliu de Guixols (Girona) en la presentación que harán Fina Cosp, concejala del ayuntamiento de Sant Feliu, Cristina Ribot historiadora de arte y que también contará con la presencia del autor, Pere Parramon.

El sabado organizado por la librería A peu de pàgina, "Trobada d'il·lustradors" en Sarrià, Barcelona





Como cada año la librería A peu de pàgina de Sarriá organiza un encuentro de ilustradores, que
sucederá este próximo sábado 7 de octubre al lado de su librería, con diferentes actividades y firmas de ilustradores. 

Allí estarán tres de nuestros ilustradores; Ona Danés autora e ilustradora del libro Un dia amb en Peter; Susana Pérez Barrera ilustradora de El bañador de flores; Teresa Martí ilustradora de Un cor mágic.
Tres preciosos libros que esperamos tengan mucho éxito. 



domingo, 24 de septiembre de 2017

Este viernes 22 "El noi saltador i la reina dels guardians rossos" en l'Escala



Este viernes 22 de septiembre se presenta en la librería de l'Escala (Girona) nuestro último título en la colección La caja de laca: El noi saltador i la reina dels guardians rossos de Pere Parramon, la presentació irá a cargo de Àngel Quintana i el propio autor.



martes, 12 de septiembre de 2017

La Casa Inanimada de Pere Llobera y Mónica Solsona en la librería Malpaso




Este próximo jueves a las 19 h. nos podréis encontrar en la librería Malpaso de Barcelona junto a Mónica Solsona y Pere Llobera hablando del proceso de construcción y edición de su libro La casa inanimada. 

También en la librería durante un mes estarán expuestas las ilustraciones originales del libro. El ver en vivo los originales de las imágenes del libro proporciona al lector la posibilidad de poder apreciar el trabajo del ilustrador, que muchas veces queda sumergido bajo la impresión del libro que enmascara el proceso de creación y la técnica del autor.

Para la invitación a esta presentación hemos escogido un par de imágenes del libro, que aquí más arriba os incluímos.

lunes, 14 de agosto de 2017

Nuestro longseller "Wabi-Sabi para artistas, diseñadores, poetas y filósofos" en el magazine de "La Vanguardia"





Este domingo en la doble página de recomendaciones sobre libros que los conferenciantes de la plataforma TED realizan, encontramos a nuestro "longseller", Wabi-sabi para artistas, diseñadores, poetas y filósofos del arquitecto norteamericano Leonard Koren.

Este año cumplimos el 20 aniversario!!! de nuestra primera edición en castellano, cosa que nos llena de orgullo, sobre todo hoy que es tan dificil que un libro aguante en la mesa de una librería más allá de un par de semanas.




Seguimos con "La censura invisible de Josep Pla" en "La Razón" del Domingo 13 de agosto




Este domingo pasado una reseña sobre el libro de Josep C. VergésLa censura invisible de Josep Pla (la relación de Josep Pla y su padre el editor de destino Josep Vergés con la censura en tiempos de la dictadura).

Esta vez la crónica en un diario de derechas como La Razón; Victor Fernandez, el autor de la reseña, que ya anteriormente había dedicado un espacio en su diario al primer libro de Josep C. Vergés editado por Sd·edicions Un pais tan desgraciat, memòria compartida amb l'editor de Destino, ha reseñado La censura invisible de Josep Pla siguiendo la pautas y el hilo que Josep C. Vergès entreteje en su libro.

viernes, 4 de agosto de 2017

El libro de Productes de Mercat "Els musclos, com prepara-lo 12 vegades" de Alberto Gressier en la revista "Cuina"













La conocida revista catalana de cocina Cuina dedica el número del mes de agosto al mejillón. Y, ¿acaso alguien conoce mejor este sabroso producto que Alberto Gressier? que es cocinero y autor de Els musclos, com preparar-los 12 vegades” editado por Sd·edicions.

Tras la publicación, hace escasos meses, de este pequeño recetario sobre el mejillón, que se encuentra dentro de la colección Productes de Mercat, Sd·edicions y el autor han permitido que la revista Cuina ofrezca un auténtico curso intensivo cocinando 4 recetas del libro lo que permitirá a los lectores sacarle el máximo partido a este marisco, un producto, por excelencia, al alcance de todos,. 

Sea en forma de sopa, con un toque de azafrán y langostinos, acompañado de verduras, al aroma de carbón o rellenos… El único problema será, tal vez, ¡tener que escoger entre todas las deliciosas recetas! 

Podéis encontrar estas recetas y muchas más en nuestro estupendo libro aquí.

¡Buen provecho!

Sguiendo en racha con polémica... "La censura invisible de Josep Pla en Cultura's"

Este sábado pasado en el Cultura's de La Vanguardia un artículo de Xavier Pla sobre el libro de Josep C. Vergès, La censura invisible de Josep Pla.

Y aquí más abajo dicho articulo y la respuesta de Josep C. Vergés a Xavier Pla.




Resposta de Josep C. Vergés a Xavier Pla sobre 'Liberals entre censors'

El Quadern gris Josep Pla el va reescriure dels dos quaderns gris originals de 1918 i 1919 exiliat durant la Guerra Civil quan Pla tenia la trentena. No és una obra de maduresa sinó de joventut


"El Quadern gris no és un tema tancat. Alexandre Plana ja diu el 1920 al principi de tot que són uns quaderns meravellosos. Perquè el primer a tenir en compte és que no es tracta d'un sinó de dos Quaderns gris. Només a final de gener 1965, després de signar el contracte i rebre tres manuscrits que podrien ser els dos Quaderns i Notes disperses, el meu pare troba massa curt un sol Quadern gris per a l'Obra Completa i suggereix unificar-los, cosa que Pla accepta.

L'altra cosa és que Pla diu clarament a Cruzet l'any 1951 que li envia 'ni la meitat' dels Quaderns gris que està recopiant i diu que no cedeix a la temptació de reescriure. Recopia igualment el 1964 durant 20 dies a la tardor. Així que no podem parlar de reescriure abans dels anys quaranta. Posats a especular jo diria que va reescriure quan estava exilat durant la guerra. No tenia res a fer i ell mateix explica que no va tenir èxit publicant articles en francès i italià. Posar al dia unes memòries seria una sortida per seguir ocupat escrivint. Jo mateix quan em vaig trobar a Suissa a partir de 2005 vaig escriure les memòries a mitges amb el meu pare d'Un país tan desgraciat. Millor reescriure els Quaderns gris i no espiar com l'acusa la claca marxista dominant. Ara maduresa als trenta i tants anys...

Tema Armand Caraben: si actuava per ordres de Cendrós, demostra que aquest era un gitano com després confirma atacant Pla per mal català quan no li dóna les obres completes. Sembla com si el perfumista tirés pel dret agafant el mecanoescrit de la Casa del Llibre després del suicidi de Cruzet.

Tres puntualitzacions. Primer, els mecanoescrits de la Casa del Llibre eren un desastre. El meu pare li diu a Pla que Notes disperses està ple de faltes i repeticions. Fins i tot demana si és material ja publicat, cosa que Pla nega. Llegir la lletra de Pla no és fàcil sense tenir molta pràctica. El meu pare tenia una secretaria en exclusiva que a més li consultava qualsevol dubte. El meu pare es queixa a Pla del temps que perd amb les consultes. Així que el mecanoescrit de Caraben no és de fiar si l'ha tret de la Casa del Llibre. Segon punt, sabem només que Pla ha entregat a Cruzet menys de la meitat dels Quaderns gris, així que si és incomplet el que hi ha a Censura, no vol dir que la resta s'ha escrit després, simplement que Cruzet o Caraben-Cendrós no tenien els originals sencers. Cruzet al principi dels cinquanta ja volia portar la part que tenia a censura aprofitant un canvi de censors. Vols dir que no és el mateix original enviat potser el 1954 per Cruzet i que reclama el 1964 Caraben? Per cert Pla escriu a finals de 1964 al meu pare que no entregui més coses seves a censura i El quadern gris, 30 anys després del cop d'Estat del dèspota Franco, és el primer llibre de Pla sense censurar. Seria interessant veure què va tallar la censura a Cruzet-Caraben-Cendrós. Tercer punt, Pla entrega al meu pare el gener de 1965 dos manuscrits dels Quaderns gris que es passen a màquina durant 1965. Les dates de Caraben no quadren. Com pot estar negociant amb Pla el 1964 quan aquest ni el cita al seu dietari? En canvi sí cita Miravitlles com a correu del tsar Cendrós. I a les cartes tenim tota la llarga negociació des de maig 1964 amb el meu pare. Un detall curiós, Pla vol que el contracte sigui secret amb l'excusa d'un deute amb Destino. Al llibre opino que més aviat és perquè vol seguir jugant al gat i la rata amb Cendrós, on el perfumista acaba cruspit sis mesos després. No estranya l'odi d'Omnium, a base de mentides com és habitual a Espanya.


D'on recopiava Pla la tardor de 1964 durant 20 dies? Era el manuscrit que li havia lliurat a Cruzet el 1951, retornat a la seva mort, més tot el que encara no havia enviat? I què recopiava abans, el 1951? Per a mi els papers desordenats de la reescriptura a l'exili. Hem de respectar el que diuen els dos editors i el propi Pla a partir de 1951."

viernes, 21 de julio de 2017

"La censura invisible de Josep Pla" en el Diari de Girona






En el Diari de Girona hace unas semanas salió una crónica sobre el libro de Josep C. Vergés, La censura invisible de Josep Pla. Como en Barcelona es difícil poder encontrar el Diari de Girona, finalmente conseguimos que nos lo enviaran y poder colgarlo en este blog.

lunes, 10 de julio de 2017

"El noi saltador..." con Laura Borràs y Pere Parramon

"Este libro hace apología de la cultura", gracias Laura Borràs por tus palabras. 
Los que estaban en la presentación con la miel en los labios, y los que no ya sabéis ¡empezad El noi saltador i la reina dels guardians rossos!  que ya no lo podréis dejar. 
Gracias Pere por tus pensamiento, gracias a La Impossible y gracias a todos por venir a disfrutar de una tarde estupenda.



video

La ultima lectura de El noi saltador i la reina dels guardians rossos puede estar en vuestras manos, ¡no os la perdáis!


video


Pere:
"Me preguntan ¿que hay de ti en el libro? Lo importante no es lo que tiene de mi sino lo que el lector encuentra de si mismo". 

"Este libro tiene espacios abiertos que son para el lector el lector los complete con su lectura".
"La ficción no es un espacio para escapar sino un espacio de construcción: en la realidad solo estamos de paso".






miércoles, 5 de julio de 2017

Crítica de El noi saltador en el Cultura's de La vanguardia




Hace un par de semanas en el suplemento Cultura's del diario La Vanguardia salió esta reseña de Nuría Albesa. Una critica-reseña que hace una estupenda aproximación a la novela de Pere Parramon, El noi saltador i la reina dels guardians rossos.

Y mañana en la librería La Impossible presentación de El noi saltador i la reina dels guardians rossos




Con las vacaciones de verano ya en los talones estamos a punto para la presentación de nuestra última novedad de narrativa, en la librería La Impossible, El noi saltador i la reina dels guardians rossos. de Pere Parramon. La presentación será mañana día 6 de julio a las 19 h e irá a cargo de Laura Borrás, el autor y la editora.

Con El noi saltador i la reina dels guardians rossos, Parramon explora una nueva manera de acercarse a las diversas manifestaciones artísticas y reflexiona sobre la importancia de estas en la vida de todos desde un punto de vista sorprendente y fantástico.

Y como dice Núria Albesa en su crítica de la novela en el Culturas de La Vanguardia: 
El noi saltador i la reina dels guardians rossos es una novela-cuento notablemente original construida a partir de tres personajes, difíciles de olvidar ,y contundentes reflexiones sobre la belleza y la perfección, que resuenan a medida que avanzan las páginas.

Finalmente esperando poder compartir esta presentación, con nuestros lectores y amigos, beberemos un poco de cava, disfrutaremos de la literatura, de la compañía y despediremos la temporada de presentaciones hasta septiembre.



La presentación de "El bañador de flores" en la Casa del Llibre




















El viernes 30 de junio presentamos, en la Casa del Llibre de Rambla de Catalunya el libro ilustrado "El bañador de flores"/"El banyador de flors", y a la vez se podían ver expuestas una parte de las ilustraciones originales del libro en la sala de actos de la librería.

Susana Pérez Barrera, la autora de las ilustraciones, nos mostró en pantalla, los bocetos preparatorios del libro, debido a eso fuimos conscientes de la ingente preparación que tuvieron las imágenes del libro; del dominío del dibujo que tiene Susana y la importancia de ello en la realización de las ilustraciones.

jueves, 29 de junio de 2017

Presentación "El bañador de flores"-"El banyador de flors"





Este viernes 30 de junio a las 19 horas presentamos nuestro último ilustrado en catalán y en castellano El bañador de flores / El banyador de flors.

El libro que cuenta con las ilustraciones de la artista Susana Pérez Barrera (Huelva) y el texto de Marta Rodríguez Bosch (Barcelona) será presentado por las própias autoras acompañadas de Mª Luisa Samaranch, editora.

Os esperamos a todos en la librería Casa del Llibre en Rambla de Catalunya, 37, Barcelona.

Y también se podrán ver expuestos los oríginales de algunas de las ilustraciones del libro, para que los lectores puedan apreciar el precioso trabajo de Susana Pérez Barrera.

Será un placer contar con vuestra compañia!!!!



martes, 27 de junio de 2017

Y también en el diari de Girona


Y también La censura invisible de Josep Pla en el Diari deGirona,  http://www.diaridegirona.cat/,
una entrevista con su autor Josep C. Vergés que salió publicada el 19 de junio:

"A través de les mil cartes que es van escriure durant quatre dècades Josep Pla i el seu editor, Josep Vergés Matas, entregades en mà per Facundo, el missatger de Palafrugell, la nova obra de Josep C. Vergés il·lumina el pes de la mordassa i reivindica els esforços entre bambolines de l'escriptor i l'editor per minimitzar-ne l'impacte silenciador sobre l'obra planiana."




Portada de la revista Destino con una foto de espaldas de Josep Pla, 1957.



Josep Pla, Josep C. Vergés, su madre María Rosa Coma y Josep Manyé de la BBC 
al borde del Tamesis en Londres, 1969.

"A través de las mil cartas que se escribieron durante cuatro décadas Josep Pla y su editor Josep Vergés Matas entregadas por Facundo, el recadero de Palafrugell, el nuevo libro de Josep C. Vergés ilumina el peso de la mordaza y reivindica los esfuerzos entre bambalinas del escritor y del editor por minimizar el impacto silenciador sobre la obra de Pla."

Este sábado en el diario Ara doble página por Jordi Nopca dedicada a "La censura invisible de Josep Pla"



Nuestra última novedad, el libro de Josep C. Vergés, La censura invisible de Josep Pla ha suscitado ya casi antes de estar en las librerías el interés de los medios, la muestra esta doble página en la sección de cultura del diario Ara escrita por Jordi Nopca, http://llegim.ara.cat.

A parte de estirar del hilo de la controversia sobre si el Quadern gris de Josep Pla fue un texto de juventud, tal como asegura Josep C. Vergés en su libro, o un work in progress que Josep Pla modificó a lo largo de los años hasta su edición en los años 60, como asegura Xavier Pla y vemos reflejada en el artículo, pienso que uno de los puntos más interesantes del libro es la narración de como un autor, Josep Pla, y su editor, Josep Vergès, maniobraron para poder evitar la censura de los años de la dictadura.

Como dice Josep C. Vergés  lo más grave del tema era que "la censura franquista era invisible porque no dejaba rastro en lo que salía publicado". Esto nos tendría que hacer reflexionar hasta que punto todo aquello publicado durante los años de la dictadura estaba mediatizado por esa situación, la doble censura, la real que tachaba e impedía publicar, y la propia de los autores que ya escribían pensando en lo que podía o no podía pasar la censura.

Esperamos que este libro, polémico y combativo como pocos gracias a su autor, suscite el mismo interés en los lectores que en la prensa.

miércoles, 21 de junio de 2017

Unas cuantas imágenes de la presentación de "La censura invisible Josep Pla"













Ayer en la sala del ACEC, Josep C. Vergés (autor), Peter Bush (traductor de Josep Pla y (Pura Salceda, miembro de la ACEC y escritora) presentaron La censura invisible de Josep Pla.
Aquí más abajo os dejo unas cuantas fotos del acto y las palabras de presentación del autor del libro, Josep C. Vergés:

«La vida literària de Pla comença aquí a l'Ateneu Barcelonès. El seu amic i mentor Alexandre Plana confirma en carta a Pla el 24 abril 1920 poc després d'arribar a París de corresponsal de La Publicitat: 'Un altre dia et parlaré del teu diari íntim. T'agraeixo molt, però molt, que me'n hagis fet dipositari. Llàstima que no el seguissis. Vet aquí Pep (!) que aviat farà un any que ens vàrem conèixer. Te'n recordes d'aquell vespre que en Millàs (bon poeta) va presentar-nos com si fóssim dos prohoms? Tu et tragueres el barret i digueres moltes vegades senyor Plana. No m'enredares del tot, no et pensis. En un racó dels ulls se't coneixia que te'n foties una mica. Aviat farà un any! Te'n parlaré del diari un altre dia. A estones fa una mica de mal, però com m'agrada amb tot el que hi ha de confús, de sincer i d'insinuador, de contradictori, de clar! Admirable! Treballa força, Pla, treballa força!' Quadern Gris, present l'abril 1920, publicat abril 1966.

Josep Pla segueix present. He escrit aquest llibre de "recorts" per la seva presència inesborrable i constant, presència per als catalans i presència universal per un traductor com Peter Bush. Presència també personal, viscuda en les cartes de Josep Pla i del seu editor, el meu pare Josep Vergés Matas, i presència en viu en visites al Mas Pla de Llofriu, Palamós, Calella de Palafrugell, Aigua Blava, l'Escala, Pedralbes, Destino, però també presència viatjant amb Josep Pla a París i Londres, a Oxford i Cambridge. Acabat de néixer Josep Pla ja es preocupa per mi, oferint llet sense batejar del seu mas quan estiuejàvem a Llafranc. Amb deu anys acompanyo el meu pare al port de Barcelona per acomiadar Josep Pla en un transatlàntic i a la revista Destino surt la foto de la portada del meu llibre, on el gegant de la literatura anima al minúscul noiet. Quan el rector falangista García Valdecasas m'expulsa de la Universitat de Barcelona l'abril de 1966, Pla i el meu pare comenten el setge de Franco durant tres dies als Caputxins de Sarrià. El meu pare escriu: 'Encara que s'ho calla em sembla que porta molt vent a la flauta.' Josep Pla contesta en doble lectura: 'Tens una sort fenomenal.'

Dies després surt El quadern gris, el primer llibre de Pla sense censurar, tot i escriure'l 50 anys abans. Jo marxo exiliat a Cambridge on llegeixo l'Obra Completa de Pla que va sortint. A Cambridge no desentona gens Pla, el que desentona és el feixisme de Franco que prohibeix Destino. Tres anys després el meu pare i Pla venen a Cambridge, en una escala al Tàmesi del seu creuer a Rússia. Pla vol parlar amb l'independentista Josep Maria Batista i Roca que ens rep a Trinity College, però el meu pare no vol ser-hi perquè el professor emèrit de català a Cambridge és homosexual. A Pla no li preocupa, però en els seus articles del viatge no parla de Cambridge. La censura, que ja no era prèvia però més malèvola encara, ho feia impublicable, com ho era 14 anys abans citar Dr. Josep Trueta en el nostre viatge a Oxford.

La censura de Franco la patiren sense afluixar mai Pla i el meu pare, com revelo de les mil cartes que s'ecriviren durant quatre dècades. Deien el que pensaven perquè les cartes eren entregades a mà pel recader Facundo de Palafrugell. Voldria publicar aquestes mil cartes amb el títol ben planià de Cartes a mà. Per fer boca i desvetllar el fenomenal interés que tenen aquest aperitiu escrit en estil planià, barrejant la vida personal amb els fets polítics, acostant-me als mites insostenibles i exposant els muntatges sobre Pla. Al final ve una bibliografia, cosa que no posava mai Pla, però segueixo aquí el seu admirat Jaume Vicens Vives quan exigeix analitzar el passat amb proves, sense construir mites amb afirmacions subjectives. Trobareu exposades les construccions fantasioses, des de Gabriel Ferrater quan pontifica que El quadern gris és una obra de maduresa, Òmnium amb qui Pla juga al gat i la rata quan li volen publicar l'Obra Completa, els espanyolistes que volen fer de Pla un botifler com ells, Jordi Pujol que busca la rauxa en contra del seny de Pla i, sobretot, la censura.

La censura era estúpida com tota censura, però a sobre Franco era rencorós. Pla rep una prohibició d'escriure durant dos mesos i Destino és prohibit durant tres setmanes als anys quaranta amb Hitler triomfant, però el Goebbels de Franco, Fraga Iribarne, prohibeix Destino per dos mesos tres dècades després acusant-lo d'anticatalà! A les prohibicions cal afegir les constants multes a Destino i a Pla.

El llibre demostra que Pla fou de lluny l'autor més censurat i odiat per Franco. Articles aparentment inofensius sobre fumar, pagesos o Alemanya eren prohibits in toto o retallats fins la il·legibilitat. És clar que Pla escrivia amb doble lectura, facilitada per la seva ironia socarrona. Parla de talls de llum, de males carreteres, del Rin —res de política pretèn— l'endemà que els americans hi arriben, de la poesia de Dionisio Ridruejo quan trenca amb Franco. Res podia ser criticat, però Pla trobava com criticar i els seus lectors l'entenien molt bé. A més del règim criticava la burgesia catalana i els seus fills revolucionaris de saló.

La censura és el mal que hem patit i seguim patint. No en parlo al llibre, però vaig ser expulsat de la revista Destino un mes abans que Pla. El meu pecat: dir que el marxisme era irreformable. Envalentonats el soviet anarcocomunista instal·lat pel nou propietari Jordi Pujol expulsa Pla amb l'excusa perfecte d'un article seu sobre Portugal, que he reproduit i ja direu si li sobra paraula mal posada o crítica mal orientada. Mesos abans de morir als 91 anys l'Avui demana al meu pare un article sobre Pla. 26 anys després de la mort de Franco, l'article sortia completament retallat i manipulat, com reprodueixo en aquest llibre!

Pla viatjava molt, però no es mogué mai sobre la llibertat i Catalunya. On estaria Pla avui? Amb els catalans com sempre. Era Pla feliç? Quina pregunta. Qui podia ser feliç amb la dictadura racista de Franco? El meu pare deia, i així he titulat la seva biografia compartida Un país tan desgraciat. Quan Pla torna dels seus viatges es lamenta de la misèria moral, econòmica, política i intel.lectual que troba. Avui vivim com les democràcies, no en un país de mentida. Què votaria Pla? Pla votaria Europa, Catalunya i llibertat.

Dedico el llibre al meu nét Jaikel amb el desig que pugui viure en un país sense mentides. He fet un arbre genealògic de la família Matas —la meva àvia paterna— armadors de Palamós que no es mogueren del seu port durant segles. He arribat 13 generacions enrere a 1620. La primera àvia es deia Caterina com la meva filla petita, mare del meu nét. Caterina va viure en una Catalunya lliure i els seus descendents un segle més fins 1714. Espero que la meva Caterina torni a viure en una Catalunya lliure on sobrin les mentides. També he fet un arbre de la família Vergés, que eren més mòbils, com jo mateix, i només he arribat set generacions enrere, al 1817. No us sorprendrà que inclou tres alcaldes de Palafrugell, el primer amb la revolució liberal del general Prim, el segon primer alcalde catalanista i el tercer, diputat de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Perquè després diguin Madrid i botiflers que Catalunya és un invent d'ara! Per cert a la casa pairal de Darnius a la ratlla de França, Can Barris on naixé el meu rebesavi, tingué lloc l'últim acte oficial de la República abans de la bestial dictadura de Franco que pretenia acabar amb Catalunya. Hitler guanyava la guerra quan el meu pare recorda en el seu únic llibre, Imatge Josep Pla volum 45 de l'Obra Completa: 'El meu inoblidable amic Jaume Vicens Vives ens deia a Josep Pla i a mi: "hem de lluitar pel liberalisme, per la catalanitat sense límits i el retorn a formes democràtiques de convivència". Aquestes paraules tan simples i tan naturals, pot algú imaginar-se el que significaven l'any 1940? El que era ésser anglòfil i no germanòfil? El feixisme i la Gestapo?' El temps no ho ha esborrat tot com creia el meu pare. Aquí els teniu, en la seva pròpia veu.

Pla és el nostre Shakespeare. Amb Shakespeare veus els anglesos com amb Pla veus els catalans. Pla va lluitar sempre per la llibertat i contra la censura, és a dir les mentides. El temps ha passat però seguim vius lluitant per Catalunya amb Josep »